Vipassana, que vol dir veure les coses tal com són realment, és una de les tècniques més antigues de meditació de l´Índia. Va ser redescoberta per Gotama el Buda fa més de 2.5000 anys i la va ensenyar com un remei universal per a mals universals, és a dir, com un art: l’Art de viure. 

Aquesta tècnica no sectària té com a objectius l'eradicació total de les impureses mentals, i la felicitat suprema resultant de l’alliberació completa. El seu propòsit és la curació, no merament de les malalties, sinó la curació essencial del patiment humà.

Vipassana és un camí de transformació d'un mateix mitjançant la pròpia observació. Es centra en la profunda interconnexió entre ment i cos, la qual es pot experimentar de manera directa, mitjançant l’atenció disciplinada dirigida a les sensacions físiques que formen la vida del cos, i que contínuament s’interconnecten amb la vida de la ment i la condicionen. Aquest viatge d'autoexploració a les arrels comunes del cos i la ment, basat en l’observació, és el que dissol la impuresa mental i dona lloc a[1] una ment equilibrada plena d’amor i compassió.

Les lleis científiques que operen en les nostres sensacions, sentiments, pensaments i judicis es fan evidents. Mitjançant l’experiència directa, es comprèn la naturalesa de com un creix o decau, de com un produeix patiment o se n'allibera. La vida es va caracteritzant per una intensificació de la consciència, per absència d’engany, per l’autocontrol i la pau.

La Tradició

Des dels temps de Buda, la Vipassana s'ha transmès, fins al present, per una cadena ininterrompuda de mestres. Encara que és d’ascendència hindú, el mestre d'aquesta tradició en aquesta cadena, el Sr. S.N. Goenka, va néixer i créixer a Birmània (Myanmar). Mentre vivia allà, va tenir la fortuna d’aprendre Vipassana del seu mestre, Sayagyi U Ba Khin, qui era llavors un alt funcionari del govern. Després de rebre l'ensenyament del seu mestre durant catorze anys, el Sr. Goenka es va establir a l’Índia, i va començar a ensenyar Vipassana el 1969. Des d’aleshores, va ensenyar a desenes de milers de persones de totes les races i religions, tant a Orient[i] com a Occident. El 1982 va començar a designar professors assistents, perquè l’ajudessin a atendre la creixent demanda dels cursos de Vipassana. Satya Narayan Goenka va exhalar el seu últim alè el setembre del 2013, a l’edat de 89 anys. Ha deixat darrere seu un llegat imperible: la tècnica de Vipassana, avui en dia més a l’abast que mai a persones del món sencer.

Els cursos

La tècnica s’ensenya en cursos residencials de deu dies, durant els quals els participants s’adhereixen al codi de disciplina prescrit, aprenen els fonaments del mètode, i practiquen en la mesura suficient per experimentar els seus resultats beneficiosos.

El curs requereix d’un treball dur i seriós. La formació consta de tres etapes. La primera etapa és abstenir-se, durant el període del curs, de matar, robar, tenir activitat sexual, mentir i utilitzar intoxicants. Aquest senzill codi de conducta moral serveix per calmar la ment, que d’una altra manera estaria massa agitada per realitzar la tasca de l'observació d'un mateix. 

La següent etapa és desenvolupar cert domini sobre la ment, aprenent a mantenir l’atenció enfocada en el fet natural del flux constantment canviant de la respiració, tal com entra i surt dels orificis nassals.

En el quart dia, la ment està més calmada i concentrada, és més capaç de dur a terme la pràctica de la Vipassana mateixa: observar les sensacions a tot el cos, mentre es comprèn la seva naturalesa i es desenvolupa l’equanimitat, en aprendre a no reaccionar-hi.

Finalment, l’últim dia complet del curs, els participants aprenen la meditació d’amor benvolent o bona voluntat cap a tots, en la qual, la puresa desenvolupada durant el curs es comparteix amb tots els éssers.

La totalitat de la pràctica és en realitat un entrenament mental. De la mateixa manera que fem servir els exercicis físics per millorar la salut del cos, la Vipassana es pot utilitzar per desenvolupar una ment saludable.

Atès que s’ha constatat que és realment profitosa, es posa molt d'èmfasis a preservar la tècnica en la seva forma autèntica, original. No s’ensenya de manera comercial, sinó que s’ofereix gratuïtament. Cap persona involucrada en el seu ensenyament rep cap remuneració material. No es cobra pels cursos, ni tant sols per cobrir les despeses de menjar i allotjament. Totes les despeses es sufraguen per donacions de persones que, havent completat un curs, han experimentat els beneficis de la Vipassana i desitgen també donar a d’altres l’oportunitat de beneficiar-se'n.

Per descomptat els resultats arriben gradualment a través de la pràctica continuada. No és realista esperar que tots els problemes quedin resolts en deu dies. Durant aquest període, no obstant, es pot aprendre el més essencial de la Vipassana per poder-ho aplicar a la vida diària. Com més es practica la tècnica, més lliure s'està de la dissort i més a prop d’arribar a la meta final de l’alliberació total. Fins i tot deu dies poden proporcionar resultats molt evidents i realment beneficiosos per a la vida diària.

Tota persona sincera és benvinguda a participar en un curs de Vipassana, per veure per sí mateixa com funciona la tècnica i mesurar els seus resultats. Tots aquells que la provin, trobaran que la Vipassana és una eina de valor incalculable per assolir i compartir amb d’altres la veritable felicitat.